↑ Torna a Assistència

Logopèdia

Servei especialitzat en l’avaluació, diagnòstic i tractament de les dificultats ocasionades pels trastorns de parla i del llenguatge, tant a nivell oral com a escrit.
Tractament tant per a nens i/o adolescents, com per a adults.

 

 

Els trastorns del llenguatge provoquen problemes en el desenvolupament de les capacitats comunicatives i impedeixen una bona evolució en l’aprenentatge, per la qual cosa és important poder fer un diagnòstic els més precoç possible per corregir i millorar el problema.

A partir de la valoració s’elaborarà una intervenció individualitzada adequada a les necessitats.

Alteracions de la parla

Les alteracions de la veu: afonia i disfonia

Qualsevol alteració laríngia ocasiona trastorns en l’emissió de la veu. Moltes vegades per excessos o defectes de les seves emissions, l’etiologia d’aquests trastorns és múltiple (bronquitis crònica, asma, vegetacions, accidents, pòlips, nòduls, inflamacions, etc..).

Les alteracions en l’articulació

Anomenem alteracions de l’articulació fonemàtica a la producció incorrecta d’un o diversos sons combinats. Al voltant dels 6 anys els nens solen aconseguir la seva correcció articulatòria, però abans o després poden aparèixer alteracions en el punt d’articulació.

  • Dislàlies : es tracta d’alteracions en l’articulació dels fonemes, coaccionades per una dificultat per pronunciar de manera correcta determinats fonemes o grups de fonemes de la llengua.
  • Disglòssies : són alteracions de l’articulació fonemàtica produïdes per lesions o malformacions dels òrgans perifèrics de la parla es denominen desglosas o dislàlies orgàniques.
  • Disàrtria : és una alteració de l’articulació pròpia de lesions en el sistema nerviós central, així com de malalties dels nervis o dels músculs de la llengua, faringe i laringe, responsables de la parla.

Les alteracions en la fluïdesa verbal: la disfèmia o tartamudesa

138- La figura del logopeda - Carmen Romero_ 21089310_s És una alteració del ritme de la parla i de la comunicació caracteritzada per una sèrie de repeticions o bloquejos espasmòdics durant l’emissió del discurs.

La simptomatologia d’aquest trastorn és molt abundant, de manera que difícilment poden determinar 2 tartamuts gairebé extremadament iguals.

Les alteracions del llenguatge

Es engloben aspectes com ara l’absència del llenguatge, l’aparició tardana d’aquest o la permanència de patrons lingüístics pertanyents a un estadi evolutiu inferior al que correspondria al nen /a per la seva edat cronològica.

  • Retard simple del llenguatge (RSL) : Aquí s’englobarien aquells subjectes que, sense una causa patològica evident, manifesten un llenguatge la comprensió i expressió verbal és inferior a la d’altres subjectes de la seva mateixa edat cronològica.
  • Retard moderat del llenguatge (disfàsies) : Es tracta d’un trastorn global de l’expressió, conclusions automàtiques, vocabulari pobre, paraules simples i frases curtes. En el nivell morfosintàctic hi ha dificultats evidents. L’ús dels plurals aquesta omès, així com el dels nexes. En el nivell semàntic s’observa un vocabulari reduït i imprecís que dificulta les funcions pragmàtiques del llenguatge.
  • Retard greu del llenguatge (afàsia) : L’afàsia constitueix un trastorn del llenguatge que afecta tant a l’expressió com a la comprensió del mateix, després de que ha estat adquirit, a causa de lesions en àrees del SNC destinades a la seva elaboració.

Alteracions del llenguatge escrit

El retard lector o escriptor no només entorpeix el progrés escolar sinó que té efectes a llarg termini; el fracàs escolar és el primer esglaó per al fracàs social pels seus efectes en l’autoestima i autoconcepte dels nens, en les seves metes i aspiracions, en les seves relacions socials i en la presa de decisions pel que fa al seu futur acadèmic-professional.